ACTIVITATS D'ÚS DELS DICCIONARIS EN LÍNIA I DELS DICCIONARIS ESPECÍFICS
ACTIVITAT 13
Exedència: 1.f. Qualitat d'excedent. L'abreviatura aporta informació gramatical.
2. f. DRET Situació del funcionari públic o del treballador assalariat que cessa temporalment en la prestació de servicis. Ha sol·licitat l'excedència de l'ajuntament. La abreviatura aporta informació gramatical.
Finiment: 1.m. Acció o efecte de finir. L'abreviatura aporta informació gramatical.
2.m. ECON./DRET Acabament de comptes. L'abreviatura aporta informació gramatical.
| 3. |
m. ECON./DRET Certificat on consta que els comptes han sigut liquidats. Aporta informació gramatical.
|
Eventual:
|
1.adj. Que tan bé pot ser o ocórrer com no, que depén d'una circumstància incerta o conjectural. Una complicació eventual. Aporta informació gramatical.
|
| 2. |
adj. DRET Que està (un treballador) contractat per a fer unes faenes de duració limitada i cessa en el treball quan estes s'acaben. Aporta informació gramatical.
|
| 3. |
adj. DRET Que és (un contracte de treball) pactat per a la realització de faenes extraordinàries i té una duració limitada. Aporta informació garamatical.
|
| 4. |
adj. DRET Que és (un dret o una justificació) annex a l'exercici d'un càrrec fora de la dotació fixa. L'abreviatura aporta informació gramatical.
|
| 5. |
adj. ECON. Que està (un fons) destinat, en algunes oficines, a despeses accidentals. Aporta informació gramatical.
|
Sindicat:
|
1.m. POLÍT./SOCIOL. Associació de treballadors constituïda per a la defensa dels interessos professionals, econòmics i socials dels seus membres. Sindicat obrer. Sindicat de llauradors i ramaders. Sindicat d'ensenyants. Aporta informació gramatical. Les abreviacions son política o sociològic.
|
| 2. |
m. i f. POLÍT./SOCIOL. Membre d'un sindicat o d'una associació laboral. Els sindicats han sigut convocats a una assemblea. Aporta informació gramatical. Les abreviacions son política o sociològic.
|
| 3. |
m. Associació d'usuaris d'un bé o d'un servici determinat, constituïda per a la defensa dels interessos comuns. Sindicat de regants. Aporta informació gramatical.
|
| 4. |
m. DRET Sindicatura 2.Aporta informació gramatical.
|
| 5. |
sindicat groc m. POLÍT./SOCIOL. Sindicat controlat pels patrons en oposició al sindicalisme obrer. Aporta informació gramatical. Les abreviacions son política o sociològic.
|
Autònom:
| 1. |
adj. Que es regix per les seues pròpies lleis, que té el dret o la facultat de governar-se a si mateix. Un organisme autònom. Aporta informació gramatical.
|
| 2. |
adj. TECNOL. Que és capaç de proporcionar-se (un mecanisme) la força motriu. Aporta informació gramatical. L'abreviatura es tecnològic.
|
| 3. |
adj. ECON./DRET Que treballa (una persona) per compte propi. Un treballador autònom. Aporta informació gramatical. Les abreviatures són econòmic i dret.
|
Honorari:
|
1.adj. Que té el títol honorífic o els honors d'un càrrec que no exercix realment. Cònsol honorari. President honorari. Aporta informació gramatical.
|
| 2. |
m. pl. Retribució econòmica que rep pels seus servicis una persona que exercix una professió liberal. Els honoraris que cobra un advocat, un arquitecte, un metge. Aporta informació gramatical.
|
ACTIVITAT 14
Comisió - Comissió
Llicencia - Llicencia
Plusvalua - Plusvàlua
Nulitat - Nul·litat
Clausula - Clàusula
Algutzil - Agutzil
Colectiu - Col·lectiu
Capataç - Capatàs
Artessà - Artesà
ACTIVITAT 15
1. Diccionari de sinònims
2. Diccionari general
3. Diccionari de traducció
4. Diccionari enciclopèdic
5. Diccionari etimològic
ACTIVITAT 17
Cranca:
1. Cranc molt gros (Alacant, Artà, Eiv.). Cranca peluda: cranc pelut (St. Antoni d'Eiv.).
2. Crustaci de la família del oxirrincs, Maia squinado (Vinaròs, Mall., Maó, Fornells); cast. centolla. (V. cabra, II, || 1).
3. Càncer, tumor maligne (Sóller.).
4. Persona malforjada o desmanyotada (Palma); cast. espantajo.
5. Anar a la cranca: anar a peu-coix (Vinaròs). Cama-cranca: coix, que té una cama malalta (Tortosa).
Fon.: kɾáŋka (Tortosa, Alacant); kɾáŋkɛ (Vinaròs, Maó); kɾáŋkə (Artà, Sóller, Eiv.); kɾáɲсə (Palma, Manacor); kɾǽɲсə (Felanitx).
Intens.:—a) Augm.: crancassa, crancarra, crancota.—b) Dim.: cranqueta, cranquetxa, cranquel·la, cranqueua, crancona, crancarrina, crancoia, crancarrinoia.
Aquesta paraula es normativa.
Ramalada:
1. Cop donat amb el ramal; cast. ramalazo.
2. Cop de vent fort i sobtat; cast. ramalazo. Mentres una nova ramalada del temporal commovia cels y terra, Girbal Pere Llarch 186.
3. Ruixat curt però fort (Alzira, Cullera, Llanera, Massalavés, Benilloba, Benialí, Calp, Beniopa, Polinyà, Crevillent, Campello); cast. chaparrón.
4. Ratxa de malura; atac passatger però intens d'una malaltia, d'un dolor; cast. ramalazo, racha. En aquella ramalada que va haver-hi de colera, Moreira Folkl. 652.
5. Rauxa, passada de bogeria, de mal geni, etc.; cast. racha. Tenir ramalades: esser de geni desigual, inconseqüent, informal.
Aquesta paraula es normativa.
Cobrombo:
1. Planta de la família de les brioniàcies, espècie Cucumis sativus L. (Mall.); cast. cohombro, pepino.
2. Cobrombo bord o cobrombo sauvatge; planta Momordica elaterium (Mall.).
3. Cobrombo marí: animal marí equinoderm de l'espècie Holoturia fusus, de forma cilíndrica, que viu aferrat a les tenasses i en tocar-lo es posa fort i escup una salivada d'aigua (Mall.).
4. Es cobrombos!: interjecció admirativa, molt usada entre pagesos (Mall.); cast. diablo!, mecachis! Y l'homo comensa a dir:—Es cobrombos! Tot sol per aquí m'agafarà por, Alcover Rond. i, 164.
Fon.: koβɾómbo (Mallorca).
Aquesta paraula no es normativa.
Palloc:
1. Fulles de la panolla de dacsa (Xàtiva, Massalavés, Alcoi, Biar, Campello, Benialí, El Pinós). El féu gitar a la cambreta de la màrfega de pallocs, Valor Rond. 26.
2. Ram, conjunt de fruita o altra cosa que es pot agafar amb la mà (Empordà); cast. manojo. «Un palloc de tomates, de cireres», etc. (Llofriu). Estavan enganxats pellochs de cabells rossos, Genís Julita. Sucant un pelloch de cotó fluix en lo tinter, Vict. Cat. Film (Catalana, i, 166).
3. pl., fig. Diners. (val.). Lo qui té pallochs els pega, Ros Rom. 2.
Aquesta paraula es normativa.
Dormilego:
Dormilec (Mall., Men.).
Aquesta paraula es normativa.
Gramàntol:
V.Gramanto.
Aquesta paraula es normativa.
Alifac:
1. Hidrartrosi del garro, en els animals de peu rodó (Val., Vinaròs); cast. alifafe. Vna malaltia se fa als caualls a la qual dien alifach: e fa's de ajustament de males humors que se apleguen de part de dins en el tou de la falcha e los demés passen defora e al que's demostra de part defora diu hom tresforia per tal que respon ab lo alifach; e aquesta malaltia se gouerna de la fleuma que deualla per la vena capdal (Dieç Menesc. ii, c. 168). [Lo rocí] tot ple de vorm | hi d'alifachs, | de sparauanys, | hi de cucaç hi de mals anys, Somni J. Johan 1024.—V.
2. Malaltia crònica o defecte habitual (físic o moral); cast. alifafe, achaque. «Sempre té un alifac o atre» (Val., Cast., Maestrat). La pobreta està plena d'alifacs. Té dolors de lloms, Pascual Tirado (BSCC, i, 237).
Aquesta paraula es normativa.
Pèlag:
1. poèt. Mar profund, allunyat de la costa; cast. piélago. Que'l vent los traga del gran pèlec en què són, Llull Cont. 117. Faem leuar la àncora, e meseren mà als rems, e exim fora al pèlech, Jaume I, Cròn. 111. Notxer ha a comandar a exir de fort e entrò que sia en pèlech fora, Consolat, c. 332. Pensa en lo pèlech pregon de la mar, Ordin. Palat. 54. Pus segur nauega hom riba mar ab rems que ab gran vela al pèlech, Jahuda Cató 179. Roda el cristall del riu... i va a confondre's lluny amb el gran pèlag blau, Carner Lluna 186. a) fig. Cosa molt copiosa, de gran abundància. Perillava l'amic en lo gran pèlec d'amor,Llull Amic e Amat 303. D'amor y mercè hun pèlech sens fons, Passi cobles 149. Ones li són d'un pèlag de tristesa, Canigó x.
2. Toll, massa d'aigua embassada (Manresa, Terrassa, Penedès, Camp de Tarr.); cast. charco. Pèlech o gorch: Gurges, Torra Dicc.
Aquesta paraula es normativa.
Gavinet:
per ganivet. Près hun gavinet petit e lla on eren los mals ragué'ls Sermons SVF, i, 62.
Aquesta paraula es normativa.
