JÚLIA
PROPOSTES DIDÀCTIQUES SOCIOHISTÒRIQUES
A. LA CIUTAT AL PRINCIPI DEL SEGLE XIX
ACTIVITAT 2
A)
TEXT 1
A Alcoi no hi ha distinció de sexe ni d'edats i treballen tots per igual.Tot el poble esta en continu moviment treballant, i ho comuniquen als pobles de la comarca, perquè així els ajuden.Tres mil veïns hi ha a Alcoi amb més de 14.600 ànimes. Anualment s'augmenten amb 400 o més individus, així i tot basten per a acudir a les fàbriques i l'agricultura.Es teixeixen a l'any 12.000 peces de draps, baietons, mantes i altres derivats.Tot açò rendeix sumes tan considerables que, en la filada repartida als pobles veïns, gasten més de 100.000 pesos a l'any. A més hi ha molts en 14 batans, tints de llana, 18 premses i 33 molins de paper que produeixen a l'any 100.000 raimes.
TEXT 2
Hi ha en aquesta vil·la establida una Reial Fabrica de Draps, treballant igual homes que dones, des de la tendra edat de 6 o 7 anys.
A més té altres persones empleades en la mateixa indústria domiciliades en 42 pobles de la comarca fins ala distància de sis o vuit llegües. Dels draps es consumeixen fins a 36.000 vares a la Península i 18.000 a les Amèriques. Dels ordinaris es consumeixen a la Península 178.000 vares, i 38.000 a les Amèriques.
B)
TEXT 1
A Alcoi la vida era molt dura, tenint que treballar inclús xiquets per a guanyar-se el menjar. També cal comentar que la industria tèxtil estava molt explotada. Hi havia molta gent que no tenia casa i vivien en el carrer o en habitacions de les cases d'altres famílies. Es gastaven molts diners en el material tèxtil, arribant a superar en alguns casos els 100.000 pesos, i són molts diners.
A més hi havia massa gent ocupada de batans, molins de paper i premses. Valore l'esforç de tota aquella gent que treballaven per tindre el seu menjar.
TEXT 2
Obliguen a treballar a massa gent ignorant l'edat. La necessitat de diners de la gent els cega de les pèssimes condicions de treball. L'esforç de totes aquelles persones era molt gran.
ACTIVITAT 3
A)
Perquè els processos eren mes o menys complexos.
B)
Així, els habitants d’aquests pobles obtenien uns ingressos que es complementaven amb els escassos que obtenien de treballar una agricultura majoritàriament de secà. La indústria tèxtil és el sector industrial de l'economia dedicat a la producció de fibres, fibra natural i sintètica, filats, teles i productes relacionats amb la confecció de roba. Encara que des del punt de vista tècnic és un sector diferent, en les estadístiques econòmiques se sol incloure la indústria del calcer com a part de la indústria tèxtil. Es denomina economia submergida a la activitat econòmica oculta, sols per raons d'elusió fiscal o de control merament administratiu.
ACTIVITAT 8
A) i B)
El ludisme consisteix en el cremament o trencament de les màquines noves per part dels obrers que perdien el treball per culpa d'aquestes màquines. Fou un moviment encapçalat per artesans anglesos en el segle XIX. Es va iniciar a Catalunya i es va produir perquè la centralització de la producció tèxtil va expulsar part de la mà d'obra llauradora que s'utilitza i que, generalment, depenia econòmicament de la indústria tèxtil.
PROPOSTES DIDÀCTIQUES LINGÜISTICOLITERÀRIES
ACTIVITAT 1
A)
Alcoi fou una de les poques ciutats espanyoles on la revolució industrial havia quallat. El juliol de
1873 en el decurs d'una vaga general, esdevingué un veritable motí contra l'alcalde republicà Agustí Albors, més conegut com el Pelletes.
