ACTIVITAT 7        pàg.83



Josep Pla neix a Palafrugell (Baix Empordà), el 8 de març de 1897. És fill d'una família de petits propietaris rurals. Estudia el batxillerat a Girona, intern des del 1907 al col·legi dels germans maristes. Portat per una vocació científica, el 1913 es matricula a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, però només sis mesos més tard abandona la carrera i comença la de Dret. 
Durant els anys vint, viatja contínuament per Europa com a corresponsal. I dos anys abans de la seva mort la Generalitat de Catalunya li concedeix la Medalla d'Or.

AUTORETRAT

Alçada: 1 metre 75. El meu cap està acord amb el meu cos, i la veritat, que els cabells em creixen ràpidament. A vegades em deixe els cabells llargs i altres vegades curts, m'és indiferent. No vaig a quedar-me sense cabells mai, estic predestinat a tindre'n tota la meva vida. Tinc els cabells marrons però a vegades se m'he fan negres. Tinc un nas normal i les orelles no són diferents de les dels altres. Tinc abundants pigues i una boca xicoteta, ulls marrons i xicotets i unes selles grans damunt. Tinc bon cos i braços llargs i cames llargues també. La veritat que els peus els tinc un poc grans i em semblen estranys. Psicològicament no sóc molt estrany, sóc com qualsevol altra persona. Soc amable, generós, encara que a vegades no, simpàtic, i també sóc prou vergonyós. Sobre els meus gustos, m'agrada jugar a tenis, futbol, fer karate, jugar a bàsquet... En general tots els esports m'agraden i si tinc un temps lliure en el dia em dedique a entrenar-me físicament fent peses.

ACTIVITATS D'ÚS DELS DICCIONARIS EN LÍNIA I DELS DICCIONARIS ESPECÍFICS


ACTIVITAT 13

Exedència:  1.f. Qualitat d'excedent. L'abreviatura aporta informació gramatical.

 2. f. DRET Situació del funcionari públic o del treballador assalariat que cessa temporalment en la prestació de servicis. Ha sol·licitat l'excedència de l'ajuntament. La abreviatura aporta informació gramatical.



 Finiment: 1.m. Acció o efecte de finir.  L'abreviatura aporta informació gramatical.


2.m. ECON./DRET Acabament de comptes. L'abreviatura aporta informació gramatical.

3.	m. ECON./DRET Certificat on consta que els comptes han sigut liquidats. Aporta informació gramatical.

 Eventual:

1.adj. Que tan bé pot ser o ocórrer com no, que depén d'una circumstància incerta o conjectural. Una complicació eventual. Aporta informació gramatical.

2.	adj. DRET Que està (un treballador) contractat per a fer unes faenes de duració limitada i cessa en el treball quan estes s'acaben. Aporta informació gramatical.

3.	adj. DRET Que és (un contracte de treball) pactat per a la realització de faenes extraordinàries i té una duració limitada. Aporta informació garamatical.

4.	adj. DRET Que és (un dret o una justificació) annex a l'exercici d'un càrrec fora de la dotació fixa. L'abreviatura aporta informació gramatical.

5.	adj. ECON. Que està (un fons) destinat, en algunes oficines, a despeses accidentals. Aporta informació gramatical.

 Sindicat:

1.m. POLÍT./SOCIOL. Associació de treballadors constituïda per a la defensa dels interessos professionals, econòmics i socials dels seus membres. Sindicat obrer. Sindicat de llauradors i ramaders. Sindicat d'ensenyants. Aporta informació gramatical. Les abreviacions son política o sociològic.

2.	m. i f. POLÍT./SOCIOL. Membre d'un sindicat o d'una associació laboral. Els sindicats han sigut convocats a una assemblea. Aporta informació gramatical. Les abreviacions son política o sociològic.

3.	m. Associació d'usuaris d'un bé o d'un servici determinat, constituïda per a la defensa dels interessos comuns. Sindicat de regants. Aporta informació gramatical.

4.	m. DRET Sindicatura 2.Aporta informació gramatical.

5.	sindicat groc m. POLÍT./SOCIOL. Sindicat controlat pels patrons en oposició al sindicalisme obrer. Aporta informació gramatical. Les abreviacions son política o sociològic.

 Autònom:

1.	adj. Que es regix per les seues pròpies lleis, que té el dret o la facultat de governar-se a si mateix. Un organisme autònom. Aporta informació gramatical.

2.	adj. TECNOL. Que és capaç de proporcionar-se (un mecanisme) la força motriu. Aporta informació gramatical. L'abreviatura es tecnològic.

3.	adj. ECON./DRET Que treballa (una persona) per compte propi. Un treballador autònom. Aporta informació gramatical. Les abreviatures són econòmic i dret.

4.	comunitat autònoma V. comunitat 10.

 Honorari:

1.adj. Que té el títol honorífic o els honors d'un càrrec que no exercix realment. Cònsol honorari. President honorari. Aporta informació gramatical.

2.	m. pl. Retribució econòmica que rep pels seus servicis una persona que exercix una professió liberal. Els honoraris que cobra un advocat, un arquitecte, un metge. Aporta informació gramatical.

 ACTIVITAT 14

Comisió - Comissió  
Llicencia - Llicencia
Plusvalua - Plusvàlua 
Nulitat - Nul·litat 
Clausula - Clàusula
Algutzil - Agutzil 
Colectiu - Col·lectiu 
Capataç - Capatàs 
Artessà - Artesà 

ACTIVITAT 15

1. Diccionari de sinònims
2. Diccionari general
3. Diccionari de traducció
4. Diccionari enciclopèdic
5. Diccionari etimològic
ACTIVITAT 17


Cranca:

1. Cranc molt gros (Alacant, Artà, Eiv.). Cranca peluda: cranc pelut (St. Antoni d'Eiv.). 
2. Crustaci de la família del oxirrincs, Maia squinado (Vinaròs, Mall., Maó, Fornells); cast. centolla. (V. cabra, II, || 1). 
3. Càncer, tumor maligne (Sóller.). 
4. Persona malforjada o desmanyotada (Palma); cast. espantajo. 
5. Anar a la cranca: anar a peu-coix (Vinaròs). Cama-cranca: coix, que té una cama malalta (Tortosa).
    Fon.: kɾáŋka (Tortosa, Alacant); kɾáŋkɛ (Vinaròs, Maó); kɾáŋkə (Artà, Sóller, Eiv.); kɾáɲсə (Palma, Manacor); kɾǽɲсə (Felanitx).
    Intens.:—a) Augm.: crancassa, crancarra, crancota.—b) Dim.: cranqueta, cranquetxa, cranquel·la, cranqueua, crancona, crancarrina, crancoia, crancarrinoia.
Aquesta paraula es normativa.

Ramalada:

1. Cop donat amb el ramal; cast. ramalazo. 
2. Cop de vent fort i sobtat; cast. ramalazo. Mentres una nova ramalada del temporal commovia cels y terra, Girbal Pere Llarch 186. 
3. Ruixat curt però fort (Alzira, Cullera, Llanera, Massalavés, Benilloba, Benialí, Calp, Beniopa, Polinyà, Crevillent, Campello); cast. chaparrón. 
4. Ratxa de malura; atac passatger però intens d'una malaltia, d'un dolor; cast. ramalazo, racha. En aquella ramalada que va haver-hi de colera, Moreira Folkl. 652. 
5. Rauxa, passada de bogeria, de mal geni, etc.; cast. racha. Tenir ramalades: esser de geni desigual, inconseqüent, informal.

Aquesta paraula es normativa.

Cobrombo:
1. Planta de la família de les brioniàcies, espècie Cucumis sativus L. (Mall.); cast. cohombro, pepino.  
2. Cobrombo bord o cobrombo sauvatge; planta Momordica elaterium (Mall.).
3. Cobrombo marí: animal marí equinoderm de l'espècie Holoturia fusus, de forma cilíndrica, que viu aferrat a les tenasses i en tocar-lo es posa fort i escup una salivada d'aigua (Mall.). 
4. Es cobrombos!: interjecció admirativa, molt usada entre pagesos (Mall.); cast. diablo!, mecachis! Y l'homo comensa a dir:—Es cobrombos! Tot sol per aquí m'agafarà por, Alcover Rond. i, 164.
    Fon.: koβɾómbo (Mallorca).

Aquesta paraula no es normativa.

Palloc:

1. Fulles de la panolla de dacsa (Xàtiva, Massalavés, Alcoi, Biar, Campello, Benialí, El Pinós). El féu gitar a la cambreta de la màrfega de pallocs, Valor Rond. 26. 
2. Ram, conjunt de fruita o altra cosa que es pot agafar amb la mà (Empordà); cast. manojo. «Un palloc de tomates, de cireres», etc. (Llofriu). Estavan enganxats pellochs de cabells rossos, Genís Julita. Sucant un pelloch de cotó fluix en lo tinter, Vict. Cat. Film (Catalana, i, 166). 
3. pl., fig. Diners. (val.). Lo qui té pallochs els pega, Ros Rom. 2.

Aquesta paraula es normativa.

Dormilego:

Dormilec (Mall., Men.).

Aquesta paraula es normativa.

Gramàntol:

V.Gramanto.

Aquesta paraula es normativa.

Alifac:

1. Hidrartrosi del garro, en els animals de peu rodó (Val., Vinaròs); cast. alifafe. Vna malaltia se fa als caualls a la qual dien alifach: e fa's de ajustament de males humors que se apleguen de part de dins en el tou de la falcha e los demés passen defora e al que's demostra de part defora diu hom tresforia per tal que respon ab lo alifach; e aquesta malaltia se gouerna de la fleuma que deualla per la vena capdal (Dieç Menesc. ii, c. 168). [Lo rocí] tot ple de vorm | hi d'alifachs, | de sparauanys, | hi de cucaç hi de mals anys, Somni J. Johan 1024.—V.
2. Malaltia crònica o defecte habitual (físic o moral); cast. alifafe, achaque. «Sempre té un alifac o atre» (Val., Cast., Maestrat). La pobreta està plena d'alifacs. Té dolors de lloms, Pascual Tirado (BSCC, i, 237).

Aquesta paraula es normativa.

Pèlag:
1. poèt. Mar profund, allunyat de la costa; cast. piélago. Que'l vent los traga del gran pèlec en què són, Llull Cont. 117. Faem leuar la àncora, e meseren mà als rems, e exim fora al pèlech, Jaume I, Cròn. 111. Notxer ha a comandar a exir de fort e entrò que sia en pèlech fora, Consolat, c. 332. Pensa en lo pèlech pregon de la mar, Ordin. Palat. 54. Pus segur nauega hom riba mar ab rems que ab gran vela al pèlech, Jahuda Cató 179. Roda el cristall del riu... i va a confondre's lluny amb el gran pèlag blau, Carner Lluna 186. a) fig. Cosa molt copiosa, de gran abundància. Perillava l'amic en lo gran pèlec d'amor,Llull Amic e Amat 303. D'amor y mercè hun pèlech sens fons, Passi cobles 149. Ones li són d'un pèlag de tristesa, Canigó x. 
2. Toll, massa d'aigua embassada (Manresa, Terrassa, Penedès, Camp de Tarr.); cast. charco. Pèlech o gorch: Gurges, Torra Dicc.

Aquesta paraula es normativa.

Gavinet:

per ganivet. Près hun gavinet petit e lla on eren los mals ragué'ls Sermons SVF, i, 62.

Aquesta paraula es normativa.

JÚLIA

PROPOSTES DIDÀCTIQUES SOCIOHISTÒRIQUES 

A. LA CIUTAT AL PRINCIPI DEL SEGLE XIX

ACTIVITAT 2

A)

TEXT 1
A Alcoi no hi ha distinció de sexe ni d'edats i treballen tots per igual.Tot el poble esta en continu moviment treballant, i ho comuniquen als pobles de la comarca, perquè així els ajuden.Tres mil veïns hi ha a Alcoi amb més de 14.600 ànimes. Anualment s'augmenten amb 400 o més individus, així i tot basten per a acudir a les fàbriques i l'agricultura.Es teixeixen a l'any 12.000 peces de draps, baietons, mantes i altres derivats.Tot açò rendeix sumes tan considerables que, en la filada repartida als pobles veïns, gasten més de 100.000 pesos a l'any. A més hi ha molts en 14 batans, tints de llana, 18 premses i 33 molins de paper que produeixen a l'any 100.000 raimes.

TEXT 2

Hi ha en aquesta vil·la establida una Reial Fabrica de Draps, treballant igual homes que dones, des de la tendra edat de 6 o 7 anys.
A més té altres persones empleades en la mateixa indústria domiciliades en 42 pobles de la comarca fins ala distància de sis o vuit llegües. Dels draps es consumeixen fins a 36.000 vares a la Península i 18.000 a les Amèriques. Dels ordinaris es consumeixen a la Península 178.000 vares, i 38.000 a les Amèriques.


B)

 TEXT 1

A Alcoi la vida era molt dura, tenint que treballar inclús xiquets per a guanyar-se el menjar. També cal comentar que la industria tèxtil estava molt explotada. Hi havia molta gent que no tenia casa i vivien en el carrer o en habitacions de les cases d'altres famílies. Es gastaven molts diners en el material tèxtil, arribant a superar en alguns casos els 100.000 pesos, i són molts diners.
A més hi havia massa gent ocupada de batans, molins de paper i premses. Valore l'esforç de tota aquella gent que treballaven per tindre el seu menjar.

TEXT 2

Obliguen a  treballar a massa gent ignorant l'edat. La necessitat de diners de la gent els cega de les pèssimes condicions de treball. L'esforç de totes aquelles persones era molt gran.

ACTIVITAT 3

A)

Perquè els processos eren mes o menys complexos.

B)

Així, els habitants d’aquests pobles obtenien uns ingressos que es complementaven amb els escassos que obtenien de treballar una agricultura majoritàriament de secà. La indústria tèxtil és el sector industrial de l'economia dedicat a la producció de fibres, fibra natural i sintètica, filats, teles i productes relacionats amb la confecció de roba. Encara que des del punt de vista tècnic és un sector diferent, en les estadístiques econòmiques se sol incloure la indústria del calcer  com a part de la  indústria tèxtil. Es denomina economia submergida a la activitat econòmica oculta, sols per raons d'elusió fiscal o de control merament administratiu.


ACTIVITAT 8

A) i B)

El ludisme consisteix en el cremament o trencament de les màquines noves per part dels obrers que perdien el treball per culpa d'aquestes màquines. Fou un moviment encapçalat per artesans anglesos en el segle XIX. Es va iniciar a Catalunya i es va produir perquè la centralització de la producció tèxtil va expulsar part de la mà d'obra llauradora que s'utilitza i que, generalment, depenia econòmicament de la indústria tèxtil.



PROPOSTES DIDÀCTIQUES LINGÜISTICOLITERÀRIES


ACTIVITAT 1


A)

Alcoi fou una de les poques ciutats espanyoles on la revolució industrial havia quallat. El juliol de
1873 en el decurs d'una vaga general, esdevingué un veritable motí contra l'alcalde republicà Agustí Albors, més conegut com el Pelletes.

ROMANTICISME I RENAIXENÇA

TASCA D'INVESTIGACIÓ DEL ROMANTICISME

VICTOR HUGO:

Victor Marie Hugo va ser un poeta, dramaturg i novel·lista romàntic francés, considerat com un dels mes importants en llengua francesa. En Los trabajadores del mar (1866) i en El hombre que ríe (1869), Hugo s'acosta mes a l'estètica romàntica de principis del segle, amb els seus personatges deformes, els seus monstres i naturalesa extraordinària.Victor va passar la seva infància a Paris.Les freqüents estàncies en Nàpols i Espanya, conseqüència dels destins militars de son pare, marcaran els seus primers anys.Així, en 1811 es traslladen a Madrid i ingressa com internat, amb el seu germà. En 1813 Victor i els seus germans s'instal·len a París amb sa mare, que es va separar del seu home per un romanç amb el general Victor Lahorie, padrí i preceptor de Victor Hugo del que rep el seu nom.

JORGE RICARDO ISAACS FERRER:

Va ser un gran poeta i novel·lista romàntic.L'obra literària de Isaacs es redueix  al llibre de poemes que va publicar en 1864, i la seua única novel·la María (1867), considerada una se les obres mes destacades de la literatura hispanoamericana en el segle XIX. 
Va nàixer a Cali i son pare George Henry Isaacs era un jueu inglés originari de Jamaica.

En la seva poesia, Isaacs evoca a la Vall del Cauca com el espai idíl·lic en que va transcurrir la seva infància, i la marxa a Bogotà va haver de suposar per a ell un pas difícil. Va tornar a Cali en 1852, sense haver acabat el batxillerat.
En 1864 va supervisar els treballs del camí de ferradura entre Buenaventura i Cali; durant l'any en el que va desmpenyar aquest treball, va començar a  escriure la seua novel·la María. En aquesta época també, degut a lo insalubre del clima, va contraure el paludisme, enfermetat  de la que acabaría per morir als 58 anys d'edat.

ALEXANDRE DUMAS 

Alexandre Dumas conegut en els paísos hispanoparlants com Alejandro Dumas, va ser un novel·lista i dramaturg francés. El seu fill, Alexandre Dumas, va ser també un escritor conegut. 

Donada la pensió de la que disponía sa mare, Dumas va rebre una escassa educació escolar. Amb uns estudis deficents va començar a treballar com missatger, venedor de tabaco i com passant d'un notari.Dumas tenía un caràcter indòmit i somiador, dedicaba el seu temps per a la caça i al seguici de les xiques de la seva edat. En 1822 va realitzar el seu primer viatge a París , financiat amb el producte de la caça. Va quedar fascinat per la  ciutat i el teatre. Per això, uns mesos després va decidir tornar amb algunes cartes de recomanació per els antics amics de son pare, afectes quasi tots ells als Borbons. En 1823 s'instala a París i entra al servici del duc de Orleans com escrivent, gràcies a la seva perfecta caligrafía i a la recomanació del General Foy. Continúa escrivint i completant la seva formació de manera autodidàctica. En 1825 s'estrena el seu primer vaudeville, La caza i el amor i en 1826 publica la seva primera novel·la en prosa , Blanca de Bealieu.


TASCA DE CONTEXTUALITZACIÓ

Ressorgiment  - contemporani - intel·lectual - autònoma - personalitat - origen - romanticisme - eligíaca - decadència - burgesia liberal - redreçament - matisació - Església - provençal - nacional - narrativa - associacions - jocs florals - occitanisme

+





Hola soc Joan Cabrera i soc alumne de 4t ESO B de l'IES Serra Mariola.Estic fent un treball de valencià en el que tinc que crear un blog.